Em començat a veure que els personatges van creixent dins l’obra. Evidentment, molt és encara superficial, però l’escena queda construïda.
El llenguatge emprat es complicat, moltes paraules no sabem ni nosaltres mateixos que volen dir... O les canviem o les interioritzem.
Ha començat a faltar gent, i això no es bo. Tot i això, crec que quasi ningú ha faltat sense motiu. Mentalitzeu-vos que els dijous son sagrats!
Mare Ubú... Hem de treballar més el sentiment d’amor – odi envers el Pare Ubú, i mostrar més quan l’utilitzes, quan et sorpren, quan el vols enganyar i quan ell t’agafa desprevinguda... Crec que a mida que anem avançant a l’obra ho anirem trobant. De moment, en aquest primer acte, el Pare Ubú és la darrera oportunitat de sortir de la pobresa i de la situació de Aristòcrates decadents, perquè TU creus que TU et mereixes més. Un cop Reina de Polandia, ja no l’hauràs de veure gaire (Tu vols ser Lady Di?). En el segon acte... et veuràs coronada! S’haurà de notar en l’actitud! Podríem pensar en poses per a les revistes?
Pare Ubú. Haurem de trobar un to de veu Ubu. Que tu notis que és el teu to de veu... si no el trobes, no el forcis, perquè de tant en tant el perds. En aquest segon acte, et faran rei i no sabràs ni si ho volies, perquè tu no ho volies, sino que t’hi han induït. Però comença a agradar-te que el poble cridi el teu nom... Et mouràs entre això i el voler diners, diners i diners. I ets avar amb aquests diners. Dubtes entre ser estimat (pagant) o quedar-te els diners. I a més, cagadubtes, indecis i manipulable.
Escombrall: Be en el dialeg cos a cos amb el pare Ubú i
Pila, Cotiça i Girò: Us hem de veure a tots trés junts per començar a jugar. A part dels dijous (i si voleu venir els dimarts d’aquesta setmana per a recuperar o iniciar en paper) guardeu-vos el 4 de desembre, dimarts, només per a nosaltres tres... potser amb l’Escombrall. Ho parlem.
Reina Rosamunda: Has de venir dimarts. Aquí tindràs unes escenes de fugida i una mort d’aquestes operistiques! Veuem com ho enfoquem, però te pinta de ser una d’aquelles que no s’acaba de morir mai!
Totilava: En aquest acte II, pasaras de ser una nena de palau a ser una nova heroïna investida per els teus avanpassats... I hauries d’aconseguir una gran espassa.
Cort del Rei Venceslau: Haurem de treballar més les escenes de grup. Per un cantó, mea culpa, us vaig fer apilar a tots molt, amb lo que no es veia res. Per altre banda, al passar a la part de baix de l’escenari, hem de reforçar el text poter per sobre dels moviment dels personatges principals. A l’escena que varem fer hi ha dos eixos: Ubu-Rei-Escombrall-Totilava per un cantó i Bodeslava, Ladislava jugant amb els soldats per un altre. De l’escena ha de quedar: Que el rei es un bonachon i un somiatruites, que Totilava no pot veure al Pare Ubú i que les princeses son unes nenes consentides. En l’acte II hi haurà lluites i morts que afectaran al Rei i a les princeses. El soldat de l’estandard farà un mutis.
Cambrers / soldats ubu: A mi em va agradar el posat que teníeu al dinar dels ubus, tot i que haurem d’anar-nos trobat a gust en els papers... I crec que es bo que passeu de criats a còmplices... quin remei us queda?
